Consells escolars en la encreuada

29.11.2009 18:53

Els Consells Escolars en la encreuada

i

Dos esdeveniments s’han produït en poc temps que duen el mateix segell, el segell dels consells escolars, és a dir, el segell de la participació de les comunitats educatives en la vida escolar. Efectivament, a finals de desembre es va renovar mitjançant el corresponent procés electoral, el Consell escolar d'Es Liceu i, per altrabanda, fa uns pocs dies, es va celebrar en el col·legi el Consell Escolar de les Illes Balears.

Com extrems de les possibilitats democràtiques d’intervenció en l’escola, tant un  organisme com l’altre recullen l’herència de les primeres lleis de la democràcia destinades a regular el sistema educatiu : la LOECE i la LODE. Així, la primera llei (UCD) i la segona (socialista), varen intentar convertir en realitat el pacte constitucional implícit  a l’article 27 de la constitució espanyola de 1978. Un pacte que com gairebé tots els pactes, va implicar renúncies i concessions.  Recordem, l’esquerra va deixar de costat el seu principi històric d’escola estatal única i pública i la dreta va acceptar la llibertat de càtedra i consciència i la intervenció de la comunitat escolar.

Precisament aquest darrer tret del “Pacte escolar”, la participació, va ésser el que va permetre el punt de trobada entre les concepcions estatalistes i les privatistes, el punt d’equilibri: l’Estat finança i garanteix el servei públic dual (el públic i el privat cocertat) però la comunitat exerceix el seu control social.

És dintre d’aquest marc d’interpretació que  les joves lleis van haver de relacionar el dret a l’educació amb la necessària programació general de l’ensenyament participat pels diferents sectors, i sintonitzar la planificació democràtica amb la inversió i la cobertura territorial per part de la xarxa dual.

En un principi, tal com en altres terrenys neodemocràtics de finals dels 70' i de la dècada dels vuitanta, el tema dels consells escolars i la participació democràtica es va viure amb veritable passió, tant per part de les diferents administracions  com per part d’aquells sectors o escoles, com era el cas de les cooperatives, proclius a la pedagogia participada. Però el temps va passar... i es van quedar les inèrcies. Com sempre succeeix  a la vida dels organismes ( els biològics i els socials), els consells escolars també van sofrir el desgast i, en molts casos, aquests instruments de participació es van convertir en mascarades pseudemocràtiques. Així avui la seva salut no és clara i segurament la seva capacitat per reviure estarà condicionada a l’existència o no, als diferents nivells, de  persones sensibles i compromeses que  siguin capaces, com deia Alfonso Gorroñogoitia, de desempolsar positivament les inèrcies.

Share |

Volver

Contacto

Miguel Cabeza