L'evolució continua

29.11.2009 18:57

L’evolució continua...

a

 

Celebrem enguany el dos-cents aniversari del naixement de Ch. Darwin, motiu pel qual en Es Liceu ens hem sumat als milers d’actes que a tot el món s’han realitzat amb l’objectiu de rememorar la transcendència d’aquest personatge i la seva obra per al pensament científic i cultural.

 I com no podia ser d’altra manera en un centre educatiu, en el nostre cas l’enfocament ha estat pedagògic i, per a això, hem aprofitat l’oportunitat d’oferir als nostres alumnes l’exposició modular que la UIB i l'Obra Social de Sa Nostra han posat al servei de les escoles, tal com es recull a les pàgines interiors.

Sens dubte Ch. Darwin va ser un dels científics més decisius del S.XIX. La seva teoria sobre l’evolució de les espècies va transformar el vell concepte de “la creació com un conjunt estàtic”, en el nou concepte de “la creació com un conjunt en perpètua transformació i creixent complexitat”. Teoria que avui constitueix una de les veritats fonamentals de la ciència dels nostres dies.

Parlar de Darwin, per tant, és parlar de la seva teoria de l’evolució de les espècies. I curiosament, quan ho fem nosaltres, els humans (aquesta espècie que ha pres consciencia de si mateixa i del món que

 

 

 

l’envolta i sustenta, aquesta espècie capaç de transformar i provocar canvis, aquesta espècie capaç de crear naturaleses paral·leles a la naturalesa mare...), ho fem situant-nos en la cúspide final del procés evolutiu. Tenim un poc la sensació de ser  “producte final”. No obstant això, com de segur ens recordaria el propi Darwin, qualsevol estat de situació és el punt de partida d’un nou principi. El camí sempre està sota els nostres peus i sempre estem en el camí, immersos en camps de combinatòries i possibilitats: l ’evolució continua.

 I l'acostar-nos a la teoria de l’evolució no sentint el passat que corre per les nostres venes, sinó ¡el present i el futur que circulen per les nostres venes! comporta un sentit de repte: experimentarà la humanitat nous salts evolutius? Serà la nostre característica bàsica d’espècie amb consciència de si mateixa i capacitat transformadora, la que provocarà els canvis? En tal cas, quan succeeixin, dintre de deu minuts, deu dies o deu mil anys, seran canvis cap a l’harmonia social i planetària? Es produiran mutacions individuals, col·lectives o ambdues alhora? Veurà la Terra una nova humanitat amb noves capacitats, sàvia, sensible , d’alts valors i plenituds afectives, físiques i intel·lectuals? O, com irònicament es visualitza en el dibuix que acompanya a aquest text, es perdrà la humanitat en la tenebrosa frondositat de la supervivència econòmica, les esclavituds de la competència, la competitivitat, els dogmatismes i les cares fosques inherents al desenvolupament de les noves tecnologies...? Veurà el planeta a aquest nou ser encorbat aliè a la poesia de cada instant de la vida i incapaç de sortir de la seva pròpia presó evolutiva?

En les nostres mans està l’única resposta.

s

 

Share |

Volver

Contacto

Miguel Cabeza