Somiar, projectar... des de la realitat

08.06.2010 11:38



 

 

 

Tal vegada creuràs que aquesta barca és una barca d'estiu, però no; és una barca d'hivern. La càmera fotogràfica va capturar la seva imatge en ple gener. Els rems estan guardats i la seva petitesa  resistent li permet, juntament al seu confiat amo i la geografia protectora, romandre a l'espera des de la secreta connexió amb els oceans més llunyers.

Sí, es tracta d'una petita barca somiadora que en silenci aprofita per a enfortir les seves arrels marines i projectar els seus somnis d'estiu... Els seus somnis, sí són d'estiu. I per això projecta fent-se preguntes. No les sabem totes, només algunes. Es pregunta, per exemple, si li agradaria que la pintessin.

Així és que  aquesta barca amb somnis d'estiu, projecta i decideix. Aquest estiu no s'endinsarà en aigües profundes ni  tampoc es relaxarà amb remers antipàtics...

Somiar, projectar... cara i creu de la mateixa moneda. Nostra barqueta ho sap: sense somnis, els projectes s'extravien sense rumb. Sense projectes, els somnis no arriben a viure's. Necessitem somiar per a viure feliços i necessitam projectar per a realitzar els nostres somnis.

Això implica parar-se a reflexionar, a projectar: definir metes, preveure esdeveniments, seleccionar recursos, avaluar resultats... Per això és tan important que les persones que formam part d'empreses col·lectives i democràtiques sintonitzin les seves voluntats. I per això és tan important que els gestors i directors d'aquestes organitzacions sàpiguen exercir lideratges eficaços sobre els processos col·lectius!

Com organització humana col·lectiva i democràtica, l'escola cooperativa que desitgi participar de la potencialitat creativa inherent a la vida, necessita tenir somnis, compartir-los i recrear-los al compàs dels temps. I necessita assumir-los... honestament, sincerament, col·lectivament. Doncs sense veracitat, sense interiorització tot es converteix en mascarada. Això és realment important, ja que els canvis que ens poden apropar al somnis no es sostenen quan els agents necessaris per a l'èxit no tenen assumit l'objectiu o no s'aconsegueix la implicació col·lectiva.

Ja Samaniego, en la rondalla "los cangrejos", ens advertia a principis del segle XVIII sobre la necessitat d'autenticitat i realisme a l'hora de provocar canvis d'objectius al món de l'educació. En aquesta didàctica rondalla la prevenció és clara: la falta d'autenticitat i implicació real en els processos impossibilita el canvi real.

Somiem, llavors. Demostrem que no hi ha somnis impossibles... però comprovem la realitat i la qualitat de la implicació de cadascú en els projectes col·lectivament decidits... Més... més enllà de les paraules.

 

Share |

Volver

Contacto

Miguel Cabeza